Catalunya Comptat Gran
qui t'ha vist tan rica i plena
ara el Rei, nostre senyor,
declarada ens té la guerra.
Segueu a ran
segueu a ran que la palla va cara
segueu a ran.
El Compte duc d'Olivars
temps ha que l´hi burxa a l'orella:
Ara es hora, nostre Rei,
ara es hora que fem guerra.
Contra tots els catalans
ja el veieu quina n'han feta.
Passaren viles i llocs
fins al lloc de Riudarenes.
Ja n'han cremada una esglesia
que Santa Coloma es deia
cremant talbes i casulles
cremant calces i patenes.
Del pà, qué no n'era blanc
deien que era massa agre
i en donaven als cavalls
tot per desolar la terra.
Del ví, qué no n'era bó
deien que era massa agre
i en regaven els carrers
tot per desolar la terra.
Al devant dels seus parents
deshonraven les doncelles
i mataven als seus pares
si de mal donaven queixa.
Ja en daren part al virrei
del mal que aquells soldats feien
'Llicència els donat jo
molta més s'en poden pendre'.
En sentir-se tot aixó
s'ha assavalotat la terra
En sentir-se tot aixó
s'ha assavalotat la terra
Ja entraren a Barcelona
cent persones forasteres
amb el nom de segadors
perqué n'era temps de sega.
De tres guardies que n'hi ha
ja n'han morta la primera.
Anaren a la pressó
a dar llibertat als pressos.
Allà eren els diputats
i els jutges de l'Audiència.
I mataren al virrei
al fugir-ne la galera.
El bisbe els va beneïr
amb la mà dreta i l'esquerra.
'Quin es vostre capità?
Quina es vostre bandera?'
Ja van treure el Bon Jesús
tot cobert amb un vel negre
Ja van treure el Bon Jesús
tot cobert amb un vel negre
'Aquí es nostre capità.
Aquesta es nostre bandera.
A les armes catalans
que el Rei ens declara guerra'
Segueu a rans
segueu a ran que la palla va cara
Segueu a rans.